Bé, des que vam crear aquest bloc, hem estat investigant en referència als escriptors actuals i del passat de la ciutat de Valls, les entitats col·laboradores i divulgadores de literatura de l'Alt Camp, societats de gestió,....; durant aquest temps hem aconseguit fer un bon treball que ara us deixem aquí escrit. Si voleu comentar-ho, endavant, nosaltres n'estarem ben contentes.
A de més afegim enllaços relacionats amb els intel·lectuals aquí exposat perquè pogueu conèixer una mica més sobre la seva obra, i si esteu interessats accedir a poder comprar algun exemplar.LA LITERATURA CATALANA A LA CIUTAT DE VALLS
PROFESSORA:
MARGARIDA ARITZETA
ALUMNES:
ANE MIREN CASADO
ELVIRA SAUCEDA
MERITXELL AMO
1.Escriptors de Valls
1.1.- En exercici:
Pere Altes Serra
Publicista i articulista de Valls, va ser Medalla de Plata de la Ciutat de Valls l’any 1983 i Membre Honorífic de l’Institut d'Estudis Vallencs l’any 1993. Té publicats dos llibres: EL temps corre (2011) i Temps extraviat (2013).Ha fet innombrables articles . com: Les Imatges de la Mare de Déu a Valls (IEV, 1984), Institut d'Estudis Vallencs: Trenta anys de servei a Valls i a l'Alt Camp (L’avenç, 1990), La Setmana Santa en el temps de la meva infantesa; El Temps corre : [memòries : una llambregada de 90 anys]; La Premsa local en el meu record : III i IX ; Les Tradicions vallenques ; Ferran Casas i part de la seva obra literària(I) i (II); El Doctor Ballester, una institució a Valls; Temps de Decennals i calçotades; La Font del Portal Nou; etc ...
http://www.todostuslibros.com/autor/altes-i-serra-pere
Margarida Aritzeta Abad
Nascuda el 20 de juliol de 1953, va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior de BellespArts de Sant Jordi, Magisteri a Tarragona i, posteriorment va tornar a Barcelona per estudiar Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana. Actualment és professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili.Va començar a publicar el 1979 amb l'assaig Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica. Amb el conte “Quan la pedra es torna fang a les mans”, va guanyar el Premi Víctor Català de contes i narracions el 1980 i, dos anys més tard, amb Un febrer a la pell”, va ser guardonada amb el Premi Sant Joan de novel•la.
Ha publicat nombroses obres, tant per adults, com infantil i juvenils. Algunes de les quals són: Temps de secadal, 1987; El castell del cor menjat, 2003; Grafèmia, 1982; Vermell de cadmi, 1984; El castell del Tascó, 1988; El darrer toro, 1987; El cau del llop, 1992; Perfils de Nora, 2003; La maleta sarda, 2010; El pou dels maquis, 2013.
http://www.amazon.es/Libros/s?ie=UTF8&field-author=Margarida%20Aritzeta%20i%20Abad&page=1&rh=n%3A599364031%2Cp_27%3AMargarida%20Aritzeta%20i%20Abad
Joan Climent Ferré
L’ any 2013 va editar "Els primers castellers (1813-1851)" a Farell Editors
Lluís Figuerola Ortiga
Lluís Figuerola i Ortiga (Valls, 1930) ha estat de professió periodista radiofònic.. Actor destacat del GTP de Valls i del Col•lectiu La Vitxeta, es va donar a conèixer com a escriptor amb Creu de Cames (1998) i Un Gall a Balmes (2001). Ha guanyat premis literaris de narrativa curta a Falset, Tremp i Santa Bàrbara, i ha col•laborat en diverses publicacions col•lectives. A finals del 2008, va publicar el seu primer llibre de poemes, Plugim de cendres.
Lluís Figuerola, va començar a escriure quan ja estava jubilat.
Lluís Figuerola Tondo
Nascut a Valls l’any 1958 , és professor de literatura i ha estat director de la col•lecció de narrativa de l'editorial El Mèdol. Ha publicat en narrativa Fills de la mitjanit. Ed. Èpsilon, 1978 , i en poesia: Si em toques em mato. Ed. Empúries, 1994 i L'espant de la calma. Tarragona: Arola, 2007http://www.amazon.es/s?ie=UTF8&page=1&rh=n%3A599364031%2Cp_27%3ALlu%C3%ADs%20Figuerola%20Ortiga
Joan Guasch Homs
Joan Guasch, és membre del col•lectiu literari Úrsula Valls i Campal, membre de la Comissió de llengua i literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs i iniciador i membre del consell de redacció de la re-vista Valls de lletres editada des de l'any 2003 per l' Institut d' Estudis Vallencs.
L’any 2012 va publicar en solitari l'obra, Llibre d'Oracions, ed.: Òmicron, mentre que de manera col•lectiva, ha publicat en diverses edicions com: Una partida a quatre, autoedició del col•lectiu Úrsula Valls i Campal, 1984 (narrativa), Jesús-Catalònia, recull de premis 1984-1989, 1991 (narrativa), Deu+1, Cossetania edicions, novembre 2000 (narrativa), Microbis (microrelats), treball seleccionat al concurs de ràdio Montcada, 2008 (narrativa), Versos de tardor, ed Petròpolis,2009 (poesia), Relats curts de ciència ficció, ed Hespèria, 2009 (prosa),Roda poètica 2009, personatges itinerants, 2009 (poesia), Totes les sortides dignes, ed metròpolis, 2010 (poesia), I, II, III Mostra de poesia d'Alcanar, ed. Ajuntament d'Alcanar, 2010, 2011, 2012 (poesia), Onze x 2, ed.: Cossetània, 2011 (poesia).
Es l'autor del blog "L'Habitació de la memòria".
L’any 2012 va guanyar el III Premi Nit de Poesia al carrer de l’Ametlla de Mar dotat amb 500€.
Biel Guasch Secall
Va néixer a Valls el 15 de desembre 1930. Va estar guardonat amb el premi literari Ciutat de Tarragona Ramon Comas i Maduell de poesia, 1999: “ Conversa fora de context” Altres llibres publicats en poesia: Poemes Gabriel Guasch (1973-1991). Valls: Ajuntament, 1991; Escric un cercle. Tarragona: La Gent del Llamp, 1997; Paral•lels. Tarragona: Arola, 1999;Conversa fora de context. Valls: Cossetània, 2000; Implicació. Tarragona: Arola, 2001 Mirades. Tarragona: Arola, 2003; Descripció del blanc. Tarragona: Arola, 2004 ; Vol. Tarragona: La Gent del Llamp, 2007; Paratges. Tarragona: Arola, 2009; Afectes. Valls: Cossetània, 2012.
http://blocs.tinet.cat/poetiques
Anna Montserrat i Ciurana
http://www.locantich.cat/2013/05/setmana-de-la-poesia-de-barcelona-gala.html
1.2 Escriptors del passat
Narcís Oller Moragas (1846-1930)
Va néixer a Valls l’any 1846 i va morir l’any 1930. Va ser advocat i escriptor, va cultivar el realisme i el naturalisme, i es va acabar adaptant al modernisme de l'època. Va ser educat en un ambient benestant «il•lustrat» i molt liberal. Oller va començar a escriure quan era jovenet; la producció d'aquests anys, escrita en castellà, és gairebé tota perduda o inèdita. Cap a 1877 es decidí a canviar de llengua. Utilitzarà el català, no només per raons sentimentals i/o polítiques, sinó també per raons estrictament literàries.
Pel que fa a les obres cal destacar, en narrativa: El pintor Rubio, 1876 (en castellà i inèdit); Un viaje de placer, 1868 (sota el pseudònim Plácido); Croquis del natural, 1879; La papallona, 1882; L'Escanyapobres, 1884; Vilaniu, 1885; De tots colors, 1888; La febre d'or, 1890–1892; La bogeria, 1898; Pilar Prim, 1906 . Pel que fa al teatre destacar: Teatre d'aficionats, 1900 i Renyines d'enamorats, 1926. Assaig : Memòries literàries. Història dels meus llibres (1913-1918) publicat el 1962.http://ccuc-classic.cbuc.cat/search~S26*cat/a?Oller%2C+Narc%7Bu00ED%7Ds%2C+1846-1930&search_code=a
Carles Cardó i Sanjoan
Va néixer a Valls l’any 1884 i va morir a Barcelona el 1958. Fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista. En el camp polític fou un ideòleg del moviment catalanista i, en el camp religiós, promotor del cristianisme social. Va usar els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló. va ser un home polifacètic. Iniciat en el periodisme, va ressorgir com a traductor, poeta i assagista. En total, va escriure uns mil cinc-cents articles.
El seu estil és qualificat d'elegant estilista i intel•ligent apologeta. Com a traductor, en l'article «Del plaer i del turment de traduir», ens expressa la necessitat d'avançar en el camí de les traduccions per crear formes de llenguatge pròpiesDe la seva bibliografia es pot destacar: El càntic nou, Barcelona: Ariel, 1951. Polèmica sobre la religiositat a Catalunya, amb Ferran Soldevila, 1929.Poemes religiosos; Meditació catalana, Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1953. Assaig polític distribuït inicialment com anònim. El gran refús, capítol VIII de Les dues tradicions, inèdit fins el 1994, Editorial Claret. També va fer moltes traduccions d’obres.
http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/152130/334783
Indaleci Castells Oller
Va néixer i morir a Valls, 1864-1930. Historiador i literat, va fundar els setmanaris “La Actualidad”, després “El Distrito”, i, el 1905, “La Crónica de Valls”. Va ser diputat provincial i alcalde de Valls (1906-1909). Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918. També es podria situar a l’ombra d’activitats polítiques en els partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, sense acabar de definir-se, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.
http://www.iberlibro.com/Indaleci-Castells-Oller-1864-1930-Mart%C3%AD-Baiget/8816871978/bd
2. Segon. Promotors de literatura
Empreses editorials
Editorial Cossetània
Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996. Alguns dels autors que han publicat llibres amb Cossetània són: Remei Ribas, Mariona Quadrada, Rafael Vallbona, Pere Tàpias, Francesc Murgadas, Jaume Fàbrega, Eliana Thibaut i Comelade, Joaquim Roglan, Jaume Grau, Josep Bargalló, Teresa Pàmies, Artur Bladé, Margarida Aritzeta, Jordi Cervera, Lluís Gavaldà, Joan Reig, Martí Gironell, Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavier Graset, Klaus-Jürgen Nagel, Celdoni Fonoll o Jaume Mestres. Cossetània també té un club de lectura virtual a la pàgina.
Editorial La Torratxa
Editorial la Torratxa es va constituir a mitjans de 2001, i pertany a l'empresa El Vallenc, SL. La seva creació neix per la necessitat de que els autors poc coneguts es puguin donar a conèixer i moltes vegades, fins i tot, poder-se editar ells, el seu propi llibre. Tot i néixer l'any 2001, el 1999 el setmanari El Vallenc ja va encetar una col•lecció anomenada La Torratxa, en la que el seu primer llibre va ser “Imatges i paraules d'una comarca”. A partir d'aquí, en varen venir molts més fins arribar a l'actualitat en què l’ editorial aconsegueix editar una mitjana de 20 llibres anuals. El nom d'Editorial La Torratxa neix perquè en el lloc on està ubicada, antigament hi havia situada una torre anomenada La Torratxa i que tenia la forma del logotip que defineix l’ editorial.
Consell Comarcal de l’Alt Camp
Els consells comarcals a Catalunya són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca i van ser creats l'any 1987. La seva organització, com en tots els ens locals de Catalunya, es configura amb un òrgan col•legiat, el ple, i un òrgan unipersonal, el President. El Consell Comarcal de l’Alta Camp es troba situat a carrer Mossèn Martí, 3 de Valls. De tots els serveis que ofereixen a la ciutadania n’hi ha un que és el Servei Català de l’Alt Camp (SCC) que té com a objectiu facilitar el coneixement i l’ús de la llengua catalana a la comarca de l’Alt Camp en tots els àmbits.
Pel que fa a la publicació de llibres, cal destacar títol com:
• La postguerra a Valls (1939-1940): Avaluació històrica dels primers temps. Joan Ventura i Solé Premi d’investigació, 1992 (accèssit)
• L’Alt Camp a la prehistòria: Els caçadors recol•lectors de Picamoixons en la cruïlla d’un canvi econòmic (2). Josep M. Vergès Bosch. Beca d’investigació, 1995
* La fàbrica de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls: Construcció i estudi arquitectònic. Maria Garcia i Figueras. Beca d’investigació, 1998
3.- Tercer. Entitats que difonen la literatura
LLIBRERIES
1 Llibreria TRAM Inaugurat l’any 1979 aquest negoci familiar esta al Carrer Forn Nou, 28.
2 Llibreria DITEC Es va inaugurar l’any 1978 i el trobem al Carrer Espardenyers, 25. No és un negoci familiar.
3 Llibreria ROCA Podem trobar aquest negoci familiar al Carrer de la Cort, 66. L'establiment es va obrir l'any 1944 per part dels avis materns de l'actual propietari.
4 Llibreria ADSERÀ Situat al Carrer Anselm Clavé, 39, es va inaugurar l'any 1992 sent aquest un negoci familiar.
PERIÒDICS I PUBLICACIONS ON HI HA ESPAIS LITERARIS
1 El vallenc
El setmanari El Vallenc va ser fundat el 14 d’abril de 1988 per Francesc Fàbregues, juntament amb altres col•laboradors de la Ràdio Capital de l’Alt Camp. Actualment es distribueix a Valls i a la resta de la comarca de l’Alt Camp. Cada divendres en surt una publicació. El seu inici va estar lligat al tancament de la Ràdio Capital de l’Alt Camp. Els col•laboradors d’aquesta emissora volien continuar la seva tasca comunicativa i, encapçalats per Francesc Fàbregues (director de la ràdio i posterior director del setmanari) van llançar aquesta publicació. Carles Magrané fou el primer director del setmanari fins al 28 d’abril de 1988. Dalmy Gascón fou el màxim responsable entre 1988 i juliol de 1992. Aquest any, Elisa Llorach va ocupar el càrrec fins al juny de 1995. Francesc Fàbregues n’és l’actual director.
http://www.elvallenc.cat/
- Kontiki
És una revista que edita l’ Escola Enxaneta i APA de l’Escola Enxaneta de Valls. L’equip de redacció està format per Mireia Bonet, Míriam Culleré, Pep Cunillera, Eudald Ferré, Pilar Ríos i Montserrat Vallès. Revista que ha realitzat activitats de lectura en veu alta, per tal de promocionar les Lletres Catalanes per mitjà d’un programa que es diu el Gust per la Lectura. Per realitzar-lo, nens d’escoles diferents, llegeixen textos de diversos autors catalans com Mercè Rodoreda, Miquel Desclot, Pere Quart i d’altres.
WEBS I PUBLICACIONS DIGITALS LOCALS
1 El Portal Nou: Periòdic electrònic de Valls i l'Alt Camp
http://elportalnou.blogspot.com.es/
2 Bvalls de Lletres (IEV) : La pròpia revista es defineix com :”Revista literària semestral de la Comissió de Llengua i Literatura de l'IEV. S’hi poden trobar diverses temàtiques com: filosofia, poesia, entrevistes, curiositats, paratges surrealistes, humor, il•lustracions i, fins i tot, ens motiva a dir-hi la nostra opinió, amb les nostres paraules. Volen ser una plataforma que apropa la literatura a la gent i donen la possibilitat de publicar en la pròpia revista, mitjançant la selecció dels articles i l’aprovació per part de la comissió de llengua i literatura de l‘IEV.
http://comissiodellenguaiev.blogspot.com.es/
3 El Vallenc.cat: La pàgina web existeix des de fa 7 anys. En un principi era compartida amb el setmanari que tenen a la Conca de Barberà, però fa dos anys es van separar. Ara una és “elvallenc.cat” i, l’altra, “novaconca.cat”. El seu objectiu és donar tota la informació de les comarques de l’Alt Camp, pel que fa a El Vallenc, i de la Conca de Barberà, pel que fa a la Nova Conca. Tracten temes d’actualitat, política, cultura, societat, esports, economia, etc, etc... També, un dels trets que cada vegada intenten potenciar més, és el de l’apartat d’opinió. En referència a les seccions sobre lectura, lletres, publicacions, etc. a elvallenc.com tenen una pestanya que és de la seva editorial, editorial La Torratxa, on hi surten les publicacions editades pel propi Grup. Pel que fa a Concurs Literari, al web no se n’ha fet cap però, amb el setmanari en paper, se n’han organitzat diversos, com al 2011, per Sant Jordi, en que es van entregar diversos guardons aprofitant la Gran Gala d’El Vallenc, que fan cada dos anys.
També tenen el travesser.cat, web dedicada al futbol local. Funciona des de fa dos anys, anteriorment era un blog. És l’únic web de Catalunya que parla de futbol local, tret diferenciador que els genera moltes visites. Els webs són actualitzats diàriament i tenen el suport de les xarxes socials, com facebook i twitter, on també hi són presents. Des de l’any passat, el seu nom va a passar de ser elvallenc.com a elvallenc.cat
CLUBS DE LECTURA
Centre de Lectura de Valls
El passat 2012 el Centre de Lectura de Valls va celebrar els 150 anys de vida. Podem dir que és una de les societats més antigues de la capital de l´Alt Camp, amb un llarg període de vida en el qual l´entitat ha sofert diversos canvis i alteracions segons el moment històric i social. El Centre de Lectura es va fundar amb la finalitat de fomentar el moviment cultural de Valls,en primer plà, i de Catalunya, en totes les seves manifestacions i la realització d´activitats de caràcter recreatiu i d´oci. El Centre de Lectura va obrir les portes l´any 1862, amb la participació d´una sèrie de vallencs il•lustres com per exemple el general Andrés Avelino Comerma. Per aquest motiu, l´entitat va ser considerada, en tot moment, com una entitat d´elit, diferenciant-la d´altres entitats, també de caire cultural, com el Casino Vallense, el Prado Catalán o la Violeta. Des dels seus inicis, el Centre de Lectura ha ocupat diferents locals de la ciutat. El primer d´ells, va ser a la plaça del Blat, al conegut edifici de Can Segarra. Posteriorment, es va traslladar a un altre edifici situat al cèntric carrer de sant Antoni, seguit per un altre edifici del carrer Carnisseria, i acabant per establir seu, definitivament, al número 44 del carrer de la Cort l´any 1881, el local social que encara trobem en l´actualitat. Els primers documents que trobem que fan referència a la presència del Centre de Lectura a Valls són els de la participació de l´entitat en unes festes d´acció de gràcies a la Mare de Déu de la Candela celebrades el més d´abril de 1866. El Centre de Lectura, durant la seva llarga història, ha realitzat grans i importants actes entorn la vida social i festiva de la ciutat, un exemple en són els extraordinaris balls de gala durant les diferents Festes Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela i durant la Festa Major de Sant Joan. També, durant molts anys, van ser els encarregats d´organitzar un dels importants balls de disfresses per les festes de Carnaval de la ciutat. L’entitat també s´ha qualificat per la realització d´altres actes de transcendència com les famoses vetllades literàries i diferents tertúlies protagonitzades per socis de la mateixa entitat o per personatges rellevants de l´època com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Josep Ixart o el vallenc il•lustre Narcís Oller. Durant aquesta època coneguda com la Renaixença, el Centre de Lectura es va convertir amb el principal focus cultural de la ciutat. Al llarg de la seva vida, aquesta societat vallenca, ha comptat amb una sèrie de socis que han fet que es creessin seccions recreatives dins de la mateixa entitat hi ha hagut una coral pròpia i una Secció de Billar -la qual havia organitzat grans campionats de billar-, entre d´altres seccions d´oci. Actualment, la gran efervescència que havia tingut el Centre de Lectura de Valls s´ha anat perdent, però amb la força i il•lusió de tots els socis es va aconseguint que una institució tan antiga i amb tanta rellevància per la ciutat continuï existint i continuï sent un dels focus i seus de la cultura de Valls i de Catalunya.
ESCOLES DE LLETRES
Sal Grossa
Sal Grossa és una associació nascuda a Valls l’any 2000, la qual acull la trajectòria d’un grup d’amics que durant vint anys ha anat organitzant activitats diverses per al grup mateix. Ara el que pretenen es crear un entorn, un espai on trobar-se bé fent el que més ens interessi, en àmbits com el cultural, el social i l’educatiu. Es compon per gent diversa, amb una gran varietat d’interessos i d’aficions. Volen estar oberts a tothom que hi vulgui col•laborar, que hi vulgui aportar iniciatives i treballar-hi. Volen moure’s en un marc interdisciplinari i de respecte a la divergència, en què es fomenti el coneixement de temes diversos, el debat i la crítica. Sal grossa és estructurada en tres àrees: Espai d’art, amb una sala per a exposicions, audicions musicals, recitals de poesia, presentació de llibres i altres activitats de petit format. Parlem-ne, on es dissenya d’un programa d’activitats (conferències, debats i reflexions sobre temes d’actualitat). Tallers, d’activitats lúdiques I culturals.
CENTRES CULTURALS
Institut d'estudis Vallencs (IEV)
La història de l´Institut d’Estudis Vallencs comença a l’inici d’una època que havia de ser diferent. Als anys 60, i dins els límits de la realitat imposada, el país començava a posar en pràctica iniciatives per a la represa de la cultura. A Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs va significar la possibilitat d’unificar esforços que coincidien, de voluntats que havien de ser capaces de superar-ho tot. El 1962 l’IEV publica el primer llibre: la biografia de Francesc Galofré Oller. A poc a poc, l’existència de local i la constància dels primers membres de l’Institut fan possible noves fites. La dècada dels 70 són anys de creació de noves activitats i de normalització d’estructures a fi de poder créixer en nombre de membres. La primera reforma de l’IEV té lloc dins el nou marc democràtic municipal de 1979. El 1980, es fa càrrec de les sales d’exposicions situades a l´Antic Hospital de Sant Roc, edifici que es converteix, el 1981, en la seu definitiva de l’entitat. A partir d’aquest any, l’activitat de l’IEV s’ha incrementat notablement i ha esdevingut un dels referents culturals de la comarca de l´Alt Camp, contribuint decisivament a difondre la realitat de la nostra terra i exercint un ferm compromís de preservació del patrimoni natural i cultural entès en el sentit més ampli. L´IEV té com a objectius bàsics l´estudi i divulgació de la història i la realitat local i comarcal a través no tan sols de la investigació, sinó també de l’anàlisi biogràfica i crítica de la persona i de l’obra de la gent de Valls i de l’Alt Camp que ha sobresortit per les seves actuacions. L’estudi i protecció del medi ambient sobresurt també entre els seus objectius. Té assumides, a més a més, l’auditoria, l’assessorament i la participació en activitats vinculades a la recerca i la investigació, a la catalogació, a la valoració i al destí de les riqueses de Valls i comarca, en els camps arqueològic, històric, científic, econòmic i social, per tal de preservar el patrimoni. Igualment, l’afany per contribuir al desenvolupament cultural de la comarca motiva els diferents grups de treball a organitzar conferències, seminaris, cursos, tallers, jornades, etc., així com a convocar premis per tal de promoure la recerca i la preservació del patrimoni. L’edició de treballs especialitzats i de divulgació ha tingut, des dels seus inicis, una gran importància dins les activitats de l’IEV, i sempre s’ha posat molta cura que els treballs publicats reunissin un mínim de rigorositat científica sense perdre de vista l’aspecte divulgatiu. Cal esmentar l’important paper de l’IEV com a organisme consultiu i assessor d’institucions locals i comarcals, especialment envers l’Ajuntament de Valls. Actualment compta amb uns 484 socis.
Societat Narcís Oller
La Societat Narcís Oller neix a Valls el 2005 com una entitat sense afany de lucre, al voltant de persones vinculades a l´ensenyament (tant universitari com secundari), la recerca i l´activitat cultural i editorial de Valls. En aquells moments es nomena una junta directiva gestora. El setembre de 2006 es convoca a la seu de l´Institut d´Estudis Vallencs una sessió informativa sobre la Societat Narcís Oller, que passa a constituir-se definitivament el 18 d´octubre de 2006 amb totes les persones interessades a integrar-la en el decurs d´uns assemblea que ratifica els estatuts fundacionals i els objectius de l´entitat.
L´assemblea escull una junta directiva. Els seus objectius són:
- Constituir-se com a centre de referència de les actuacions de difusió, promoció i investigació sobre Narcís Oller.
- Impulsar l'estudi sobre Narcís Oller i sobre la narrativa moderna.
-Divulgar la figura i l'obra de Narcís Oller com un dels personatges més rellevants de la literatura catalana del segle XIX. Els projectes que a curt i mitjà termini s'ha proposat la Societat són els següents:
- Editar les obres completes
- Posar en funcionament unes rutes literàries.
- Disposar un recorregut senyalètic per Valls.
- Crear un centre d'interpretació i un centre de documentació. -Organitzar periòdicament simposis sobre narrativa.
SOCIETATS DE GESTIÓ CULTURAL
Biblioteca Popular
La Biblioteca Popular de Valls va ser la primera creada per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1918, i està situada al capdamunt del passeig dels Caputxins. Aquest edifici, obra de l’arquitecte Lluís Planas, respon plenament a la ideologia noucentista que defineix les biblioteques com a temples de cultura. Des de l’any 1995 l’edifici està tancat al públic, pendent de restauració i rehabilitació.
Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
El 1978 es creà l’Arxiu Històric Municipal de Valls, entès com un servei que conserva, descriu i difon els fons que s’hi dipositen. El 7 d’abril de 1983 la firma d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya el converteix en Arxiu Històric Comarcal de Valls i a partir de 2006, per palesar que també assumeix competències en gestió documental, canvia el seu nom per l’actual.
Xarxa de Cultura
La Xarxa de Cultura de Valls és l’organisme autònom de l’Ajuntament de Valls, amb personalitat pròpia, adscrit a la regidoria de Cultura. Té com a línees d’actuació:
- Garantir una oferta de serveis i activitats culturals a la ciutat variada, de qualitat, estable i equilibrada, que atengui la diversitat de la població.
- Envigorir el teixit sociocultural, afavorint-ne la participació en la política cultural municipal i donant suport a les seves iniciatives.
- Estimular la creació i la formació culturals.
- Fomentar la conservació, divulgació, dinamització i projecció del patrimoni cultural de la ciutat.
Carnet Cultural
A iniciativa de la regidoria de cultura de l’Ajuntament aquest carnet dóna els següents avantatges de descomptes en consum cultural com així com rebre l’agenda, les newletters personalitzades i estar informat de tots els actes culturals de Valls.
Regidoria de Joventut. Valls Jove
Pàgina web per als joves de Valls, que amb un format senzill i diàmic acosta la ciutat, la cultura i el lleure a tots els infants i joves vallencs. Per Sant Jordi organitzen un concurs de relats breus. Normalment els relats són de temática lliure, peró aquest any 2014 presenten una novetat. Com cada any disposen dels relats de temática lliure, peró en motiu de la commemoració del Tricentennari, hi ha una segona categoría que acollirà relats que facin referencia al 1714. Es a dir, han de seguir l’esperit de la commemoració, ja sigui fent referencia al passat, al present o al futur. Aquest any el termini vàlid de presentació es fins el 28 d’Abril.
4.- QUART. ACTES DE PROMOCIÓ DE LA LITERATURA PREMIS LITERARIS
L’Institut Narcís Oller és un centre de titularitat pública i està ubicat al municipi de Valls, en el barri de El Fornàs. L'Institut és un centre arrelat a Valls i la seva comarca des de fa més de cinquanta anys. El dia 4 de novembre de 1952, amb vuit professors i trenta-nou alumnes, s'iniciaren les classes de batxillerat a l'Institut, anomenat, a partir de 1955, Institut Laboral Narcís Oller. Organitza un concurs literari.
L’Institut Serra de Miramar és un centre educatiu construït en 10 mòduls prefabricats. Algunes de les activitats literàries que s’hi han realitzat són:
- El 25 de febrer de 2013, el poeta de Valls Joan Guasch va estar al concert realitzat a l’escola Eugeni d’Ors en el marc d’un projecte de col•laboració entre els alumnes de l’Escola de Música Robert Gerhard i l’Institut Serra de Miramar. Sota el lema “Llibre d’oracions: Rituals fets música”.
- Concurs Recital Virtual (Sant Jordi 2013)
L’ Institut Jaume Huguet (Antiga Escola del Treball) L'any 1923 tres amics es van plantejar el gravíssim problema que suposava la manca d'una formació cultural i professional a la ciutat de Valls. Van tenir la idea de crear una Escola de Treball. El 6 d'octubre de 1924, a les vuit del vespre, va tenir lloc la inauguració oficial del primer curs de la Escola Professional, amb la presència dels primers cent cinquanta alumnes. L'any 1928 es transformà en Escola del Treball. Des del 1996 és Institut d’Educació Secundària.
Algunes de les activitats literàries que s’hi han realitzat són:
- El premi literari de Sant Jordi, poesia i narrativa, en català i castellà. Realitzat amb la intenció de potenciar el gust per la lectura i emmarcat dins el projecte Lèxit que ofereix la Plataforma Eleven -amb la qual treballen els alumnes d’ESO de l’Institut Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Valls I alguns dels premis que s’otorguen.
- Concurs de St. Jordi per a joves
- Concurs literari per la mainada (durant les Decennals) o Concurs de Sant Jordi organitzat per l'Ajuntament
- Concurs de microrrelats mitjançant piulades a twitter amb els hashtag #stjordivalls (el premi són 30€ en llibres a preu de cost de totes les llibreries de Valls)
- Concurs literari per als alumnes de l’Institut Narcís Oller
RUTES LITERÀRIES
Ruta Literària de Narcís Oller La Societat Narcís Oller posa a disposició de grups escolars (ESO i Batxillerat) i grups de turistes i visitants una RUTA LITERÀRIA NARCIS OLLER PEL BARRI ANTIC DE VALLS. La ruta ha estat elaborada per la Societat Narcís Oller, amb la col•laboració de professorat de Llengua i Literatura Catalana de l'IES Narcís Oller de Valls i el Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Camp.
ESCRIPTORS ENTRE ELS CARRERS
Com ocorre en diferents localitats, molts dels carrers de Valls adquireixen els noms d'escriptors i literaris.
- Avinguda Creu de Cames (creu de terme, també títol de l'obra de Lluís Figuerola)
- Carrer Àngel Guimerà
- Carrer Doctor Carles Cardó
- Carrer de l'Escrivania Vella
- Carrer Francesc Blasi i Vallespinosa
- Carrer General Comerma
- Carrer Joan Maragall
- Carrer Melitón González
- Carrer Narcís Oller
- Carrer Tomàs Caylà (fundados del setmanari Joventut)
- Passatge Pompeu Fabra
5.- CINQUÈ.- TREBALL DE CAMP: ENTREVISTA AL CENTRE DE LECTURA DE VALLS
Com passa constantment, l'opinió d'un mateix i els grups socials als quals pertany no sempre concorda amb l'opinió que tenen les persones externes al nostre entorn. Hem tingut l'oportunitat d'escoltar dos punts de vista molt diferents sobre com funciona el Centre de Lectura de Valls..bmp)
QUI, QUAN I COM VA FUNDAR L’ENTITAT?
ROSABEL JOVÉ I CLOLS. El centre es va inaugurar al 1862. Els socis pertanyien a l'alta burgesia doncs no tothom tenia accés ni a la quota ni a l'aportació de material.
AMPAR QUERON Això és molt difícil de contestar, suposo que va ser creació de l'alta societat, segons tinc entès l'any 1862.
QUIN PAPER TE L’ENTITAT A LA CIUTAT DE VALLS? AMB AQUEST PAPER A QUINS OBJECTIUS PRETÉN ARRIBAR?
.bmp)
A.Q. Des de la seva fundació fins ara les coses han canviat molt, s'ha deixat morir i la intenció és fer-ho ressorgir de les seves cendres. Estem parlant de dues qüestions diferents dins del centre, una és pròpiament el centre de lectura, la meva idea de realitzar actes per al barri, per a tot el públic. Sóc mestra d'arts plàstiques i m'agradaria realitzar tallers oberts al públic que aportin ambient al barri. Des del club de lectura es que se celebrarà l'any Pitarra, jo ara estic restaurant aquest bust. D'altra banda, ens agradaria recuperar festes, que abans eren dirigides per a socis i obrir-les a la resta de persones, com a Sant Jordi i realitzar actes i lectura… Recuperar el vermut dels diumenges…
LES ACTIVITATS DE L’ENTITAT A QUI ES DIRIGEIXEN: PÚBLIC EN GENERAL, JOVES, GENT GRAN…? I, L’ENTITAT, TÉ UN ÚS EXCLUSIU PER SOCIS O ESTÀ OBERT A TOT EL PUBLIC INTERESSAT?
R.J.C. La intenció és que tots els ciutadans de Valls s'aprofitin de la nostra oferta, però és cert que hi ha moltes coses que són de gaudi exclusiu per als nostres socis. La qüestió és que l'aportació econòmica que es realitza cada any és elevada i no tothom s’ho pot permetre.
A.Q. Malgrat que des del club volen vendre la idea d'obrir-se al públic en general, és un grup molt tancat, que no ha evolucionat, pensa que en la cafeteria tenen taules reservades per a ús exclusiu dels socis; hi ha els qui prefereixen asseure's en taules comunes, però la veritat és que gaudeixen de certs privilegis. A de més, crec que no es treballa suficient pels interessos de la ciutadania en general, que es queden ancorats en el seu i ja esta.
L’ENTITAT COMPTA AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT?
R.J.C. Molt poc, penseu que l'any passat, que celebràrem el 150è aniversari, la regidoria ens va donar 500 euros, per a tots els actes que vam realitzar.
A.Q. No sabria respondre't, és un tema que desconec. Suposo que com a totes les poblacions, les coses no estan molt bé i les retallades en cultura es noten.
CENTRANT-NOS EN LA LITERATURA…
DESCRIPCIÓ DELS VALLENCS: ELS CONSIDERA AMICS DE LA LITERATURA?
R.J.C. No especialment. Cadascun en la seva intimitat llegirà. Nosaltres intentem donar-li un impuls, però és difícil. Com deia abans, aquest any pretenem realitzar actes en relació a Pitarra.
A.Q. Gairebé nul•la, l'altre dia va entrar un noi a prendre un cafè, va treure un llibre de la seva motxilla i es va posar a llegir, gairebé em va fer il•lusió.
CREU QUE DES DE CULTURA ES PROMOU DE FORMA SUFICIENT LA LITERATURA?
.bmp)
EN LA SEVA ENTITAT, ANTIGAMENT QUE ÉS LLEGIA I COMENTAVA MÉS?
R.J.C. Llibres de tot tipus. L'alta societat donava llibres i es passaven entre els socis. Es feia tot entre tots i per a tots. Hi ha una sala de conferències on es realitzaven actes igual que ara.
AVUI EN DIA QUINA ES LA TENDÈNCIA?
R.J.C. Comptem amb una sala de lectura i una biblioteca plena d'obres de gran qualitat.
A.Q. Tenen una sala de lectura que normalment aquesta buida, en ella hi ha unes cadires, un llum dissenyat per a aquest espai en concret i un billar, que ha de ser un dels pocs billars autèntics de l'estat. Tot això, inclosa la biblioteca és d'ús exclusiu per a socis, per tant no hi ha molt moviment.
EL PÚBLIC ÉS EL MATEIX, HA CANVIAT O S’HA RECICLAT?
.bmp)
A.Q. Crec que de tots els socis només hi ha dues persones menors de 50 anys, l'última incorporació ha estat la Meri de 24 anys que a entrat a formar part gràcies al seu avi. L'altre és Pol, que ja és soci de tota la vida, tindrà uns 20 anys. La resta són els “dinosaures” de sempre.
6.- SISÈ. BIBLIOGRAFIA
• http://www.ametllamar.cat
• http://www.casadellibro.com
• http://ca.wikipedia.org/wiki
• www.cossetania.com
• http://cultura.gencat.cat/
• http://www.enciclopedia.cat/
• http://habitaciodelamemoriajoanguasch.blogspot.com/
• http://www.iev.cat/
• www.elvallenc.cat
• http://www.valls.cat
• http://www.ajvalls.org/obrepag.asp?web=biblioteca
• http://www.vallsjove.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada